Aquesta setmana estem vivint una nova onada de calor. Cada cop amb temperatures més altes i de més durada. Es fa evident que aquí ja patim les nocives conseqüències del cada vegada més innegable canvi climàtic, però que encara són més devastadores en altres societats més vulnerables, com es posava de manifest fa poc en el curs d’estiu de l’Unipau amb l’exemple del Sahel, una de les regions més empobrides del planeta, on la creixent desertificació que ocasiona afegeix capes de complexitat als conflictes ja existents.
Calen accions decidides que els nostres governants no semblen disposats a adoptar, com demostra la recent decisió del Parlament europeu avalant el gas natural i l’energia nuclear com a activitats mediambientalment sostenibles.
D’aquí la importància, i la urgència, de les nostres accions individuals. Així ho recordava el film “Receptes per al desastre”, projectat la setmana passada en el cicle de cinema “Món a la fresca” organitzat per la Xarxa Solidària, emfatitzant no només el valor de les nostres accions reductores de la petjada de carboni, sinó també el nostre poder com actors en el model de consum i en l’exigència als nostres polítics.
I caldria afegir, com assenyalen els moviments ecologistes i una part cada vegada més important del món acadèmic, que no és suficient amb la total substitució de les fonts fòssils d’energia, sinó que caldrà una reducció del consum energètic per garantir la suficiència i sostenibilitat de les noves fonts d‘energia renovable.
Comitè Oxfam Intermón Sant Cugat
Visita’ns a les xarxes: @oxfamsantcugat
Comentários