Aquestes setmanes tornen a ser notícia, malauradament, els naufragis de pasteres, amb imatges dramàtiques a les televisions i centenars de morts ofegats de persones migrants, i també l’amuntegament a un port de Canàries d’un miler llarg de persones en condicions que violen els drets humans més elementals, en una situació d’abandó i clar desistiment de les mínimes obligacions humanitàries per part de l’estat.
Entre tantes escenes colpidores, el testimoni d’un noi senegalès ens ha cridat especialment l’atenció. Ell treballava i vivia de la pesca al seu país, però l’arribada de grans flotes pesqueres europees, coreanes i xineses, que espremen els seus mars i amb les que no poden competir, l’havia portat a la pobresa i impel·lit a buscar oportunitats de vida digna a Europa.
Com tantes vegades hem denunciat des d’Oxfam Intermón, una gran part de les causes que originen pobresa als països del sud tenen l’origen en els comportaments de la nostra societat rica, en uns hàbits de consum irresponsable i de ceguesa voluntària davant les conseqüències que genera. I quan aquestes persones fugen de les guerres que alimenten les armes que fabriquem i venem, o de l’empobriment que els ocasionem, la resposta de la nostra societat egoista és la d’aixecar murs, girar la mirada i estigmatitzar-les.
Creiem que tot això ens hauria de fer reflexionar també a nivell individual, i convidar a deixar la indiferència passiva i a actuar en les esferes en que, ni que sigui petita, podem tenir incidència.
Comitè Oxfam Intermón Sant Cugat
Visita’ns a les xarxes: @oxfamsantcugat
Comentários